L’estepa

El viatge d’un nen de nou anys a través de l’estepa ucraïnesa, rumb a l’institut en què haurà de cursar els seus primers estudis, dibuixa la línia argumental de L’estepa, la novel·la curta que va proporcionar a Txékhov reconeixement i que el va convertir en un escriptor d’èxit. Companyies, incidències i paisatge formen en ella un tot indivisible, compacte però subtil, que sembla assolir sense esforç el major objectiu de la tradició realista: captar una realitat que es dibuixa a si mateixa, sense trames òbvies ni imposicions formals. L’estepa és, en paraules de Gorki, «una narració perfumada, lleugera, d’una melancolia ben russa, un d’aquells relats que un home escriu per a si mateix».